El cicle "Obrint el passat" serà protagonista del matí del dissabte de Santa Tecla, el dissabte 21 de setembre. Hem organitzat tres activitats al voltant dels herbaris que va realitzar el jesuïta Longí Navàs, un eminent entomòleg, botànic i naturalista que es va ocultar a Cassà de la Selva durant la Guerra Civil. A les 9.30 des del pàrquing municipal del carrer Migdia s'iniciarà una sortida botànica per recollir espècimens de les Gavarres que són els que s'utilitzaran per fer un taller d'elaboració d'un herbari a les 12.15 a la sala de formació de can Trinxeria. Entremig, a les 11.30 es durà a terme la conferència, a l'auditori de la Sala Galà, dins el cicle "Obrint el passat" en el qual es parlarà sobre l'activitat de Longí Navàs qui durant els anys que va residir a Cassà va fer "petits herbaris de saló" que regalava a coneguts, entre els quals un que va obsequiar a Joan Gener i que es conserva a l'Arxiu Municipal. Al col·legi Sant Ignasi, dels jesuïtes de Sarrià, es conserva un museu d’Història Natural en el qual destaca d’entre les col·leccions botàniques un petit herbari elaborat entre 1936 i 1938 a Cassà de la Selva en el qual s’han pogut documentar 15 cites de plantes interessants. Les tres activitats aniran a càrrec de Carles Burguera, biòleg per la Universitat de Vic i màster en Biodiversitat per la Universitat de Barcelona. Actualment, és el conservador de l’herbari i del banc de germoplasma del Jardí Botànic Marimurtra i imparteix assignatures de Botànica a la UB com a professor associat. Des del 2018 du a terme un projecte de recuperació, restauració i estudi de col·leccions botàniques conservades en centres d’educació secundària.

Aquesta programació compta amb la col·laboració de la Fundació privada Carl Faust. Jardins Mar i Murtra de Blanes.

Per a la sortida botànica es recomana portar tisores de podar, navalla, una carpeta, diaris, llapis i una llibreta. També es recomana calçat adequat, roba còmode i aigua.

Per a la sortida botànica i el taller cal inscripció prèvia a cassacultura.cat

Podeu llegir més de 13.000 pàgines d’actes dels plens de l’Ajuntament de Cassà de la Selva en aquesta pàgina web, a l'apartat documents cassaarxiu.cat/documents/llibres-d-actes. En total són 43 llibres d’actes del ple municipal des de l’any 1868 a l’any 1983 (excepte el lllibre d'actes del 1937 i el 1938 que està desaparegut).

En aquest mateix apartat hi ha des de fa anys posat a disposició pública el llibre d'actes de l’any 1710 que va donar a l'Ajuntament la senyora Montserrat Gener.

El dissabte 8 de juny, a 2/4 de 12, a l’auditori de la Sala Galà, al carrer del Molí s’impartirà la conferència: la transformació del paisatge cassanenc al llarg dels segles. Aquest acte forma part de la programació de la Setmana Internacional dels Arxius i també del cicle Obrint el passat, organitzat per l’arxiu municipal de Cassà.

Des de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia durant el Neolític els humans han transformat el territori que hi havia al seu voltant. Aquests canvis es varen fer cada cop més importants durant l’edat mitjana i l’edat moderna quan es varen començar a dessecar les zones inundades o a talar els boscos per convertir-los en zones de conreu. Al llarg dels anys també van canviar els tipus de conreus (cereals, vinyes, fruiters, etc.). En aquesta conferència revisarem alguns d’aquests canvis en el paisatge produïts dins del terme de Cassà a partir de la documentació antiga de l’Arxiu Municipal.

Paral·lelament a la conferència s’ha organitzar pel dia 13 d’octubre una activat complementària que serà una ruta de descoberta pel veïnat de Matamala que ens exemplificarà els canvis que s’han produït en el paisatge cassanenc

La conferència anirà a càrrec de, Xavier Niell Ciurana, arqueòleg i llicenciat en Història, Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats a la Universitat de Girona, membre de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC). És coautor amb Pau Roig de Coves, dòlmens i menhirs. Monuments megalítics del Baix Empordà, Gironès i la Selva, i coautor amb Joaquim Mundet dels volums de la col·lecció “Toponímia de Cassà de la Selva”: Serinyà, el Termenal de Cassà, Esclet (2021). Ha realitzar excavacions arqueològiques i diferents estudis sobre el període de la Guerra Civil a Cassà, com el bombardeig de Cassà el 29 de gener de 1939, les fosses comunes de la Guerra Civil o l’estudi sobre la repressió que va patir el personal polític de l’Ajuntament de Cassà durant els primers anys de la dictadura franquista. És a més autor de l’inventari de jaciments arqueològics i de bens etnològics a Cassà de la Selva.

"Governar un terme castral a finals del segle XIV. El cas de Cassà de la Selva” és el títol de la conferència que es farà aquest dissabte 18 de maig a 2/4 de 12 del migdia. A diferència d'altres ocasions la conferència es celebrarà a l’auditori Salvador Coma de La Salle (antiga capella de les Monges) al carrer Germà Agustí, 15. 

A les darreries del segle XIV, es registra una intensa conflictivitat sobre la titularitat de Cassà. Però a banda de la violència que hi va haver, sabem com es governava aquest territori?. Trobem la resposta a través de les actes produïdes per la cort jurisdiccional i la notaria locals, que ens informen de com s'exercia justícia, s'ordenava l'espai públic o es dictaven ordres a la comunitat. També es donaran noves notícies sobre el castell de Cassà, que va ser rehabilitat després de la crema del castell l'any 1390.
La conferència serà càrrec de Lluís Sales i Favà, investigador sobre la baixa edat mitjana format a la Universitat de Girona i doctor en Història. En l’actualitat té una Bolsa de Investigação Pós-doctoral a l'IEM-Universida de Nova de Lisboa, amb un projecte sobre el comerç a Barcelona entre els segles XV i XVIPrèviament, va estar contractat com a investigador associat al King's College de Londres concretament en el projecte "Les abelles al món medieval:
perspectives econòmiques, ambientals i culturals".

L'acte compte amb la col·laboració de La Salle de Cassà de la Selva

Tres moments de la migració. Tres orígens: Occitània, Pirineu i Andalusia

A l'auditori de la Sala Galà, al carrer del Molí, aquest dissabte, 13 d'abril, es durà a terme la quarta conferència del V cicle de conferències de l’arxiu: Obrint el passat i estarà dedicat a fer un repàs de diferents onades de migració que han fet que Cassà tingués uns augments de població molt importants en èpoques molt concretes. Dels poc més de 400 habitants que apareixen en el fogatge de 1553 es va passar a les 8.000 persones censades a finals del segle XX. En aquests 450 anys es varen donar tres períodes en què a la vila s’hi va afegir un nombre considerable de població vinguda de lluny. Un primer període, al llarg de tot el segle XVII provinents de terres occitanes. Un segon període, des de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX de carboners pirinencs. I finalment el tercer període, la migració andalusa principalment, a partir de mitjans dels anys 50 del segle passat. Durant el decurs de la conferència hi seran presents alguns dels testimonis d'aquest últim període de migració a Cassà.
La conferència la impartirà la cassanenca Dolors Rubirola Sitjas, Mestra d’Educació Primària a l’ensenyament públic durant trenta-set anys i llicenciada en Història. En l’actualitat està jubilada professionalment i és membre del GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs). En els darrers deu anys ha començat a fer recerca geneaològica familiar i com a conseqüència, altres cerques d’àmbit local que m’han portat al treball per a la conferència sobre la migració i també, a la publicació del Descobrim Cassà n.19 del 2022 dedicat a les Llevadores.